Contenido de este articulo
Un dels dolços catalans per excel·lència són els panellets, que es preparen tradicionalment per al dia 31 d’octubre i l’1 de novembre, dia de Tots Sants. A Aragó i Catalunya també se celebra la Castanyada, amb aquest dolç deliciós com un dels protagonistes. Tot i que es tracta d’una recepta amb un origen ancestral i incert, la versió que es prepara en l’actualitat procedeix del costum d’acabar certes festes religioses amb un dolç beneït.
Avui, no és estrany trobar en algunes pastisseries aquest dolç en els seus diferents acabats durant tot l’any. Encara que segueix sent en les festes de l’1 de novembre quan augmenta la demanda. Algunes vegades hi ingredients diferents als de la recepta tradicional.
Una tradició que data del segle XVIII
L’origen dels panellets es desconeix realment. Encara que al tractar-se d’un dolç la base és l’ametlla, tot apunta que és un dolç àrab que s’elaborava a la zona des de segles enrere. En qualsevol cas, sembla que es van començar a utilitzar com a ofrena per portar a les tombes dels difunts. Al segle XVIII, els veïns cuinaven a casa els seus propis panellets, que després portaven a l’església perquè els beneïssin.
Hi ha registres que mostren que a finals d’aquest segle, durant les festes populars barcelonines es rifaven aquests dolços al costat d’altres productes. Tal va ser l’èxit d’aquesta mesura, que es van començar a revaloritzar i la idea es va estendre a altres localitats.
La recepta tradicional dels panellets
El panellet clàssic és una massa d’ametlles similar al massapà, cobert amb pinyons i banyat en clara d’ou ensucrada amb sucre. La forma tradicional és la d’una petita bola que es pot menjar en un parell de mossos, encara que els més llaminers no tindran cap inconvenient a fer-ho d’un sol cop.
Per preparar uns panellets calen pocs ingredients: clara d’ou, sucre, ametlles mòltes i pinyons. El sucre es porta a ebullició amb aigua fins a obtenir un almívar, que es barreja amb la pols d’ametlla i l’ou fins a obtenir una massa de la consistència que més ens agradi. Esperem a que es refredi una mica i formem boles de mida petita, que arrebossarem després en pinyons sencers. Com rematada, es poden banyar en una part de l’almívar reservat per a tal fi. S’enfornen i es deixen refredar completament. Es tracta d’un dolç molt calòric, contundent i amb una dolçor molt intens.
Altres variacions de la recepta de panellets
A partir d’aquesta base, les pastisseries s’han anat adaptant als gustos i les demandes dels seus clients, fins a aconseguir una varietat immensa de panellets amb molt diversos sabors. Alguns s’han convertit en molt famosos, com els de cafè, llimona o avellanes, entre d’altres.
Les receptes varien d’una mà a una altra, així com la forma que tenen. De fet, els ossets de sant són una de les variants més conegudes, tant que en alguns llocs són més coneguts que les receptes convencionals. Segons la seva forma, s’identifica un gust de panellet.
Altres tradicions lligades a aquest dolç
A més de les rifes de finals del segle XVIII, que es van anar expandint per Barcelona i altres províncies, les cafeteries de prestigi d’aquestes van començar a dipositar aquests dolços sobre taules amb una il·luminació i decoració especials. La idea era fer de reclam per atreure per als seus clients, que desitjaven acabar un deliciós menjar amb alguna d’aquestes petites delícies.
Començat el segle XIX les pastisseries van començar a créixer en nombre. I els panellets es van convertir en un producte de consum. Els veïns, en lloc de preparar a casa aquests dolços podien fer-se amb ells amb comoditat. Una tradició que ha arribat fins als nostres dies, i que moltes pastisseries anuncien com a especialitat de la casa, bé en el seu aparador o amb grans cartells.
Del costum de portar aliments als morts es deriva la popular Castanyada, fruit de temporada que se solia posar al costat d’altres en les tombes dels familiars morts.
El panellet és perfecte per a les postres de tota bon dinar o sopar, sol o acompanyat de castanyes torrades i una copeta de vi dolç.
Primer producte amb Segell Europeu de Qualitat
Ja en el segle XXI assistim a una nova fita en la història dels panellets. El 2002 es van convertir en el primer producte elaborat a Europa que va aconseguir el Segell Europeu de Qualitat Alimentària. A Espanya només hi ha tres productes que compten amb un premi similar, el que fa adonar-nos de la importància que té aquest.
Si vols gaudir del sabor de les tradicions, aprofita una visita durant aquestes dates a alguna de les localitats en què es manté el sabor de sempre. I si t’agrada la novetat, també pots fer-ho.