Vallespinosa.
Un fet històric ocorregut al segle XVII relaciona el famós personatge de la segona part del Quixot, Roque Guinart, amb els hospitalaris de Barberà. Roque Guinart era el famós bandoler del bàndol dels “nyerros”, Perot Roca Guinarda, i va ser requerit a Barberà l’any 1609 pel gran prior, fra Miquel d’Alentorn, per reprimir al senyor de Vallespinosa, Rafael de Biure, que havia intentat usurpar-li el senyoriu de Vallverd.
Castell de Vallespinosa.
Documentat en 1030, a través de la toponímia “Collum Valle Spinosa” essent senyors del castell la família Cervelló. Va pertànyer a Berenguer de Clariana sobre l’any 1175.
En 1357 Arnau de Cervelló l’hi adjudica mitjançant compra al rei Pere III, qui més endavant ho ven als Armengol i aquests en 1526 a la família Biure els quals a través de diverses generacions ho mantenen en propietat fins a principis del segle XIX data en què s’inicia la irreversible destrucció del castell.
Està situat a la part alta de turó.
Conserva escasses restes, la cisterna i les restes de la seva torre.
Bibliografia
  • FOREY, Alan J. (1973): The Templars in the “Corona d’Aragó”, Oxford University Press, Londres.
  • FUGUET SANS, Joan (1995): L’arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona.
  • PORTA I BLANCH, Josep (1984): Arreplec de dades per a la història de Barberà, Ajuntament de Barberà, Barberà de la Conca.
  • SANS i TRAVÉ, J. M. : “Alguns aspectes de l’establiment dels Templers a Catalunya: Barberà” “Quaderns d’Història Tarragonina”, 1, (Tarragona), pàg. 9-59.