Siurana

La Reconquesta segons la llegenda, història de Cornudella de Montsant escrita per Ezequiel Gort Juanpere, Reus 1994.

Diu la llegenda, que en temps del comte Ramón Berenguer IV, Catalunya va passar a ser de domini cristià, amb una sola excepció, el REGNE DE SIURANA, on residia l’últim rei moro anomenat Almemoniz i una reina de singular bellesa, cridada Abdelàzia.
A poc a poc els cristians anaven conquistant el regne, fins que va arribar el dia en què només quedava fora dels seus dominis la fortalesa més elevada, SIURANA, gairebé a mig camí del cel.

Fins allí havien d’arribar els cristians si volien expulsar als moros de les terres catalanes.

La conquesta del territori va ser molt penosa.
Més tindria que ser-ho d’ara endavant, ja que s’enfrontaven amb la més difícil de totes, la conquesta de la fortalesa de Siurana, gairebé haurien d’arribar al cel.
El repte mereixia la pena, a més els guerrers anhelaven trobar-se amb aquella reina de la qual es deia que era extremadament bella.
Gens no els pararia, encara que el repte era gairebé impossible.
Durant molt temps els cristians van anar apropant-se al castell, la història explica que va haver-hi grans i cruels combats en els quals els cristians sempre s’estavellaven en els murs impenetrables de Siurana, que seguia mostrant-se infranquejable i la reina molt lluny de les seves mirades.
La història explica que mai haguessin pogut vèncer tan obstinada resistència mora a Siurana, si no hi hagués hagut un traïdor.
Un acabalat jueu de Siurana, va pretendre salvar els seus béns a canvi de lliurar el lloc a l’enemic.
Va pactar amb els cristians, que van estar d’acord amb el que ell demanava, si els ensenyava el camí d’arribar al castell.
Una altra cosa seria el compliment del pacte.

El jueu va fer prometre als cristians que a part de respectar els seus béns també respectarien les vides i els béns dels altres jueus de Siurana.

Els cristians amb Ramón de Gaganot al capdavant, una vegada amos ja de les claus de la ciutat, van entrar en ella i es van trobar cara a cara amb els moros, com ja no hi havia cap obstacle que els separés va començar una terrible lluita de la qual pocs es van salvar.
TOT VA SER DESTRUÏT.

El traïdor jueu contemplava horroritzat l’esgarrifós espectacle des d’un lloc segur, en Siuranella. va veure com el foc devorava els seus béns i destruïa la ciutat.
Llavors va ser quan va maleir als cristians i va maleir també a la ciutat, de tal sort que els cristians mai podien beneficiar-se de la conquesta de Siurana, ja que mai tornaria a tenir l’esplendor que va tenir quan estava en mans dels moros.
Mentrestant, Abdelàzia estava tan segura que el seu castell era impenetrable, que quan els cristians van entrar en la fortalesa, celebraven una gran festa en els salons de palau, on assitiant grans personatges de Siurana
Des de lluny escoltaven el rumor del combat, però no els preocupava, els cristians mai podrien entrar al castell.
La reina no comptava amb la traïció del jueu.
El somni es va esvair quan una fletxa va entrar per una finestra i es va clavar damunt d’una taula, davant la mirada incrèdula de tots els comensals, ja era massa tarda, tot s’havia perdut. La reina que tant havia defensat Siurana, ara que ja tot era inevitable, tènia que caure en mans de l’enemic.
Amb decidit gest va muntar sobre el seu cavall blanc, cavalcant davant dels cristians que anaven a la seva captura i, tapant els ulls al cavall, es va dirigir cap el punt mes elevat de la muntanya per llançar-se pel gran precipici, en l’últim moment abans del salt, el cavall es va adonar de les intencions de la seva reina i senyora i en el seu intent de frenar, va clavar les seves potes en el sòl fins a clavar-les en la roca, encara així no va poder evitar la fatalitat. Avui en dia encara és visible la marca d’aquest acte desesperat.
Explica la llegenda que uns dies després de la conquesta, el cos de la desgraciada reina, va ser portat de nou a Siurana, per ser enterrada amb tots els honors. Però la reina no era cristiana i el seu cos no podia entrar a l’interior de l’antiga mesquita perquè havia estat consagrada església, dedicada a Santa Maria. Tampoc podia ser enterrada en el cementiri cristià, així que li van fer una sepultura especial, en la paret exterior del temple, tal com correspondria a un personatge de tal categoria.
Aquesta sepultura encara existeix i es pot contemplar.
La reina es va quedar a Siurana i pot ser que el seu esperit no hagi abandonat mai la muntanya, ja que també explica la llegenda que en les nits tenebroses encara poden escoltar-se de lluny els laments de la reina Abdelàzia
Un personatge que no apareix en tot aquest relat, és el rei moro Almemoniz.
No es parla d’ell perquè no estava a Siurana, ja que va morir poc temps abans durant una gran batalla amb els cristians.
I que va ser del jueu…
Diu la llegenda que li va causar tal impacte veure la destrucció de la seva ciutat que es va quedar petrificat i encara es pot contemplar una gran roca amb els trets del rostre del traïdor, per a la memòria de totes les generacions futures.
Aquí acaba la història, cadascú que tregui les seves conclusions …