Savallà del Comtat 
Està situat en la part septentrional de la comarca, en contacte amb els altiplans de la Segarra, en els vessants d’un pujol coronat en la seva part més alta per les restes del castell.

És un dels municipis que integren les rutes dels castells, medieval i del Cister. Té uns 72 habitants i la seva altitud és de 822 m.

El terme s’estén per la part esquerra del riu Corb i drenat, a més, pel barranc de Segura. El terreny, accidentat per la Serra de Teixonera, confronta al nord amb el terme de Llorac, pel sud amb el de Conesa, per l’est amb el de Sta. Coloma i per l’oest amb el de Vallfogona de Riucorb.
Savallà, conegut com a serra d’Avellaner, va ser donat pels Comtes de Barcelona l’any 1043, a la família dels Cervera, que va tenir el seu domini fins a finals del s. XII, quan apareix com a senyor del lloc Gombau d’Oluja.
Durant el s. XIII va passar als Timor i ja al segle XIV als Boixadors per l’enllaç de Francesca de Timor amb Berenguer de Boixadors. L’any 1380, Bernat de Boixadors va comprar al rei la jurisdicció del castell, juntament amb la de Les Piles, Guialmons i Rubió. L’any 1599, aquesta família va obtenir el títol de Comtes de Savallà i el castell es va convertir en una de les residències senyorials més importants de la comarca.
El castell va ser reconstruït probablement durant el s. XV i també durant el s. XVI. Va ser residència habitual dels Comtes de Savallà, els Boixadors, fins al s. XVII.
Durant les guerres carlistes, els veïns del poble van ser obligats a portar feixos de llenya al castell per cremar-lo. L’edifici, cremat i derruït, va ser abandonat definitivament pels comtes que al final del s. XIX, amb la finalitat de restaurar el seu castell de Peralada, propietat de la mateixa família , es van utilitzar nombrosos i importants elements arquitectònics de gran importància d’aquest castell.
Bernat de Boixadors va ser comte de Savallà i per matrimoni baró de Vallmoll. El comte Joan Antoni de Boixadors i de Pinós heretaria els títols de vescomte de Rocabertí i comte de Peralada

És necessari destacar la gran influència espiritual i econòmica que durant segles va tenir sobre el poble la “Confraria del Roser”.