Les Piles del Gaià

Situat en la part nord-est de la comarca a 5 km de Conesa, és un dels municipis que integren les rutes dels Castells del Gaià i del Císter.

Està limitat pels vessants del pujol de Montclar, dins de la serra que separa les valls del Gaià i els rius de Vallverd i de Anguera. És en aquesta zona on hi ha les majors altituds. El sector sud-oest està limitat per la serra del Clot i pel Bassanblanc, mentre que el sector septentrional ho està per la serra del Codony.

El terme està drenat per diversos torrents: la rasa de la Coma, el torrent de Falps, la rasa de les Piles, la rasa de Guialmons, el barranc de l’Argila i la rasa del Llençolot. També hi ha nombroses fonts com la de Biure, la de Canal, de Falps, les de Llorac, de les Piles, la font Freda…

Les Piles del Gaià, té una altitud de 676 m. i un cens de població d’uns 150 habitants.

El municipi consta dels agregats de Biure, Guialmons, Sant Gallard i Figueroleta o Figuerola. El nom de la població és d’origen àrab com indica el seu nom ”ric de pas”. El seu castell forma part de “La Ruta dels Castells del Gaià”.

El rio Gaià va ser la frontera natural de gran significat en la “MARCA HISPÀNICA” que va ser una frontera polític-militar de l’Imperi Carolingi en el vessant meridional dels Pirineus. Després de la conquesta musulmana de la península Ibèrica, aquest territori va ser dominat mitjançant guarnicions militars establertes en llocs com Barcelona, Girona o Lleida.

El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, integrada per comtats dependent dels monarques Carolingis. De tots ells el que va aconseguir major protagonisme va ser el comtat de Barcelona.”

El paratge, que formava part de la marca de Barcelona, va ser conquistat a la fi del s.X, i a principis del s.xi va quedar integrat al Castell de Montclar pertanyent a Sal·la de Santa Perpètua.

El seu fill Guillem ho va vendre l’any 1030 a Arnau Odó i a la seva dona Guilla, i tres anys més tard ho van alienar a Bernat Siniogfred de Gurb, el qual probablement acaba els nous castells de Biure i de Les Piles, ja que apareixen documentats l’any 1057.

Al cap d’uns quants anys, l’any1072, Oliver Bernat, fill de Bernat Siniogfred i la seva dona Agnès venen el conjunt de castells de Montclar, les Piles i Biure al comte barceloní Ramón Berenguer I, el qual, cinc dies més tard, els hi lliura en fe a canvi de la seva fidelitat.
En el 1148, Arnau de Biure, nét d’Oliver Bernat, va prestar homenatge pels castells de Biure, Montclar i Les Piles, al comte-rei Alfonso.
L’any següent, Guerau de Jorba i la seva dona Saurina deixen en testament el castell de Les Piles a la seva filla Geralda, casada amb Pere de Puigverd, i així aquest lloc passava als Puigverd.

En el 1234, per venda, passa a ser propietat de Dalmau de Timor. Al segle XIV pansa a Francesca de Timor, senyora de Savallá, casada en primeres núpcies amb Berenguer de Boixadors i en segones amb Gombau d’Anglesola. L’hereu, Bernat de Boixadors, l’any 1380, va comprar a l’infant Joan el nero i mixt imperi de Les Piles.

Els Boixadors, després comtes de Savallá, van dominar el lloc fins a l’extinció dels senyorius.
El poble està travessat de principi a fi pel carrer Major que fa d’eix i en la qual conflueixen gairebé tots els carrers de la localitat. Es forma al voltant del castell, el qual amb moltes restauracions i afegits es troba en un petit pujol, al costat de la població.

L’església està dedicada a Sant Martí, és d’estil neoclàssic i construïda al segle XVIII, probablement en el lloc que ocupava l’antiga església romànica.

En la part meridional de la població, damunt d’un petit pujol està l’ermita, dedicada a Santa Eugènia, patrona de la població.

 

Bibliografia recopilada