Forès

És un dels municipis que integren les rutes Medieval i del Cister. El poble té 66 habitants i està situat a la part alta d’un turó de 864 m., que domina la fèrtil vall de la Conca de Barberà des d’on s’albira el mar, els Pirineus, i la muntanya de Montserrat.

Des del punt de vista geològic i paisatgístic, és un dels llocs més interessants de la comarca.
Al cim s’alça la vistosa torre octogonal d’una església de traça romànica consagrada a Sant Miquel, l’arcàngel vencedor del dimoni.

L’església de Forès forma part d’una línia LLEI que neix en la costa de Viladecans (Barcelona) i arriba fins a Lleida, on connecta amb la gran línia Llei que marca el camí de Sant Jaume des de Catalunya a Compostela (Campus Stellae) i segueix per Saragossa (CaesarAugusta), fins a Logronyo, on connecta amb el camí francès que passa per Roncesvalles i Estella (Navarra).

En aquesta alineació de Forès totes les esglésies estan consagrades a l’arcàngel Sant Miguel, una línia recta que segueix l’eix de la nau principal de l’església.

A 90º exactament d’ aquesta línia Llei, seguint l’adreça de la nau del creuer, o transsepte, a uns cinc quilòmetres trobem sobre un pujol de 750 m l’ermita de Sant Pere de Sabella, que forma part d’una altra alineació d’esglésies consagrades a Sant Pere o a Sant Roc, observem que tots dos volen dir “pedra” (petrus).

Està dins de les alineacions tel·lúriques, centre de poder on concorren multitud de Línies Llei com Montserrat.

Per identificar una linea Llei tan sols cal ser un caminant observador o saber llegir un mapa, per adonar-se de les exactes alineacions totalment rectes que uneixen temples, monestirs, fonts sagrades, creuers, cementiris i jaciments prehistòrics com  càstors ibers o megàlits.
Al Nord de Forès es troba La Font de la Llum l’aigua de la qual té fama de miraculosa.

A poca distància caminant, enmig d’un vinyer es troba un camp d’urnes iberes (enterrament), totes les tombes estan exactament orientades segons la línia Llei i alineades amb la font i l’església de Forès.

L’ermita de Sant Pere de Sabella, capella d’una sola nau de planta romànica del segle XII, la més antiga de Catalunya, on també existeix un petit cementiri, les restes del castell de Sabella i un castro iber.

La línia Llei que segueix les esglésies consagrades a Sant Pere (S. Pedro), també coincideix amb la font, també amb fama d’aigua curativa, que se situa al poble naturista del FONOLL, on també es troba una altra ermita.

Les li-nies LLEI són molt anteriors al cristianisme, i l’Església Catòlica solament se’ls a apropiat i a “rebatejat” aquests llocs pagans que ja són sagrats des de la prehistòria per les energies que concorren en ells.

Potser algun s’animi a descobrir les Línies LLEI que uneixen Compostela amb Roma i Éfeso. Altres línies LLEI uneixen aquestes amb Gizeh, Creta, l’Acròpoli, la Muntanya Olimp, Bizancio, Konia, Catal Huyuk, Hacilar i altres llocs sagrats de l’antiguitat.

La Tradició diu que, en caminar sobre aquestes misterioses línies d’energia, el peregrí adquireix una extraordinària vibració alquímica, que li transforma interna i externament.