El poble de Conesa, recentment declarat Patrimoni d’interès Cultural, és un enclavament històric de gran bellesa que es manifesta a la seva església d’estil gòtic-romà, el seu recinte emmurallat, els seus carrers, places i portals plens d’encant. L’origen del nom del poble és àrab “Kunisia”, que significa petita església.
La història documentada de Conesa comença amb la seva carta de població datada l’any 1043, quan Ramón Berenguer I, El Vell, concedeix el territori a Bernardo Siniogfred, amb la condició de construir un castell per defensar-se dels musulmans. L’any 1073 consta que el castell ja estava construït i al seu al voltant hi havia una petita població.
L’any 1260 el rei Jaime I concedeix a Conesa el títol de vila i el privilegi d’un mercat setmanal tots els dimecres de l’any, fet que va implicar la construcció de la Plaça i d’un nou portal.
Al segle XIV Conesa passa a la Senyoria de Santes Creus, és en aquesta època que s’amplià l’església i entrat el segle XV es va finalitzar la construcció del campanar i les dues creus del terme.
L’època d’esplendor de la vila va ser als segles XIV i XV, quan es van construir la Creu de Terme, el recinte emmurallat amb dos portals d’accés, l’Església Parroquial Gòtica, la Casa Delmera de Santes Creus, el Campanar neoromànic, l’Església romànica de Sant Pere de Sabella i molts més que anirem explicant-te en aquest blog.
En visitar el nucli antic de Conesa, per les seves places carrers i monuments àdhuc es percep un cert encant que ens transporta a l’època medieval.

Events interessants a Conesa

El passat dia 20 de juliol va tenir lloc a la “sala del ball” del cafè de Conesa la presentació i una exposició detallada dels treballs de restauració de la Cort del Batlle i del Capbreu, llibre que data del 1686, a càrrec de la Sra. Lali Albareda, tècnica del Arxiu Comarcal i la restauradora Núria Vila.
Va ser una llarga però interessant xerrada, acompanyada d’imatges descriptives, primer sobre el seu contingut, els fets que s’hi descriuen, així com també parteix del laboriós procés de restauració.
A continuació veureu imatges de l’interessant acte, i de la Màgica nit d’espelmes, una original i agradable vetllada ambientada i amenitzada pel cantautor Alvaro Baraca, durant el concert és va servir un excel·lent cava, gentilesa de la Cooperativa Agrícola de Barberà.

En plena Ruta del Cister i Medieval, és un enclavament històric de gran bellesa que es manifesta a la seva església d’estil gòtic-romà, el seu recinte emmurallat, els seus carrers, places i portals plens d’encant.

Conesa és un poble molt antic: vell! Ho porta el renom: “A Conesa la vellesa”. Hi ha, però, qui l’aplica diferent: “De Conesa, la bellesa”, segons el Romancer de M. Milà i Fontanals (1908). Que cadascú l’apliqui com més li agradi.

Conesa és un municipi situat a la part més meridional de la comarca La Conca de Barberà, amb una altitud de 705 m. i una població d’uns 150 habitants. Les elevacions més destacades són:
La Cogulla i el Pla de Maria, amb ramificacions a la serra del Tallat i Forès.
El riu que passa per Conesa es proveeix de torrenteres i és afluent del riu Corb.
L’origen del nom del poble és àrab “KUNISIA”, que significa petita església.
Forma part de la formació territorial de les marques (segles IX, X i XI).
A part del descobriment de restes arqueològiques del neolític i de l’època romana, la història documentada de Conesa comença amb la seva carta de població datada l’any 1043, quan Ramon Berenguer I, El Vell, concedeix el territori a Bernat Seniofred, amb la condició de construir un castell per a defensar-se dels musulmans.
L’any 1073 consta que el castell ja estava construït i al seu entorn hi havia una petita població
L’any 1120 figura com a Senyor de Conesa, Ramon de Cervera, però encara figura com a posseïdor de certs drets Bernat de Conesa, possible descendent de Seniofred .
El Senyoriu va passar després dels Cervera a la nissaga de Guardiolada i, posteriorment a l’Orde de l’Hospital de la Família Cervelló.
L’any 1260 el rei Jaume I concedeix a Conesa el títol de vila i el privilegi d’un mercat setmanal tots els dimecres de l’any.
Aquest fet va implicar la construcció de la Plaça i d’un nou portal.
Al segle XIV Conesa passa a la Senyoria de Santes Creus, és en aquesta època que s’amplia l’església i entrat el segle XV es va finalitzar la construcció del campanar i les dues creus del terme.

L’època d’esplendor de la vila va ser als segles XIV i XV, quan es van construir els següents monuments:

1.-CREU DE TERME (SEGLE XIV)

De 8 m d’alçada i feta d’una sola peça de pedra esculpida, està coronada amb una pinya amb figures on hi ha els escuts de Santes Creus i de Catalunya.

2.- RECINTE EMMURALLAT AMB DOS PORTALS D’ACCÉS (S. XIV)
3.- ESGLÉSIA PARROQUIAL ESTIL GÒTIC (S. XIV)

L’any 1335, possiblement el dia 17 de novembre, diada de Santa Victòria, la patrona més antiga del poble, es va contractar la construcció d’una nova església, d’un gòtic rural propi de l’època.

4.- CASA DELMERA DE SANTES CREUS (S. XIV)

S’hi pot veure l’escut de l’abat Jeroni Contijoch i les restes de la capella de Sant Antoni.
El 1285 Conesa va passar a ser condomini de Santes Creus.
La casa col·lectora delmera de la Baronia de Muntanya del monestir de Santes Creus,
de propietat privada, es conserva en perfecte estat.
És un edifici noble amb arcades i façana de pedra treballada amb notables festejadors.

5.- CAMPANAR (S. XIV)

L’any 1339 es va contractar i es va iniciar la construcció del campanar, d’estil neoromànic, d’unes 18 canes d’alçada.
Hi ha dues campanes: una de 190 kg de pes i 67,5 cm de diàmetre; i l’altra de 155 kg i 61cm.
Avui en dia les campanes porten els corresponents mecanismes de balanceig i repic.
Això és: jou de fusta d’Iroko, electromartell i motor de balanceig.

6.- SANT PERE DE SABELLA

ESGLÉSIA ROMÀNICA (S. XII), DECLARADA MONUMENT HISTÒRIC-ARTÍSTIC L’ANY 1977.
Sant Pere de SABELLA forma part d’una altra alineació d’esglésies consagrades a Sant Pere, o a Sant Roc, observem que tots dos volen dir “pedra” (petrus).
Està dins de les alineacions tel·lúriques, centre de poder on concorren multitud de Línies Llei com Montserrat.
L’ermita de Sant Pere de Sabella, capella d’una sola nau de planta romànica del segle XII, la més antiga de Catalunya, on també existeix un petit cementiri, les restes del castell de Sabella i un castre iber. Està enlairat sobre un turó que atalaia la vall del Fonoll, carregat de flaire d’anís. Sembla que l’indret té un llunyaníssim origen, ja que els romans el coneixien com “Ipsa Vetula”, que vol dir: “aquesta vella”.
Va tenir un castell, poc després de girar el mil.leni, del que es conserven les rengleres de la base d’una torre rodona. L’església de st.Pere fou declarada Monument històric-artístic el 1977. És un edifici romànic de finals de s.XII .En el seu interior es conserva una imatge gòtica del Sant -s.XIV- policromada, de grandària natural i de notable perfecció artística.

7.- HOSPITAL DE SANT ANTONI (S. XIV)
8.- CALL JUEU

El call jueu de Conesa

El Barri Jueu es va establir a Conesa l’1 de desembre de 1390, privilegi atorgat a Santes Creus pel Comte-Rei Joan I.
Està situat al carrer Ravalla, un petit carrer sense sortida, que en ampliar-se el nucli primitiu, va quedar dins de la nova muralla (Al S.XIV).
Els habitants d’aquest petit barri jueu de Conesa, quan els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus, el 31 de març de 1492, se’ls va concedir un termini de quatre mesos per a convertir-se al catolicisme i poder quedar-se al poble.
La majoria va optar per a convertir-se, però alguns van abandonar el barri, establint-se principalment al carrer de Dalt, Pujada del Castell i potser els que tenien més possibilitats amb coneixements d’oficis, es van instal·lar a la Plaça del poble.
Al c/. Ravalla, encara es conserven renoms de cases d’aquesta procedència: Cal Simón, Cal Pastoro, Cal Rovel (Apicultor especialitzat en cera), Cal Taverner, la ferreria de Cal Noi.
Descendent d’una família de jueus conversos, va néixer a Conesa al voltant dels anys 1520/25, Frai Geroni Contijoch, que l’any 1560 va ser nomenat Abat del Monestir de Santes Creus, el qual va arribar a ostentar el càrrec de Comissari General de Orde del Cister i Prelat Català en l’últim període del Concili de Trento.

9.- ANTIC FORN DE PA

Amb arcada d’estil gòtic, Als baixos de l’Ajuntament hi ha un forn de pa que es conserva a la vila.
El primer escrit que en fa referència és de l’any 1340 i va funcionar fins al 1924.
Està molt ben conservat i al seu voltant s’ha anat bastint un museu d’estris rurals amb les aportacions dels mateixos veïns.
Per Nadal s’hi fa el pessebre, amb figures de més de mig metre d’alçada que són l’admiració de tothom que el visita. Funciona també com a sala d’exposicions.

10.-EDIFICI DE L’AJUNTAMENT

Amb arcada d’estil gòtic.

11.- CASA ESTIL MODERNISTA

De principis del Segle XX.

Des de Conesa es poden fer moltes excursions per camins rurals, visitar els pobles de la zona,
i fer rutes a peu o BTT, com per exemple:  wikiloc.com

Bibliografia
  • Dades històriques: Josep Pijoan (veí de Conesa)
  • La Conca de Barberà. Comarques de Catalunya , d ‘Antoni Batista (periodista)
  • Tríptic de Conesa (Generalitat de Catalunya)
  •  Més info: www.conesa.cat
Esperem que gaudiu visitant el nostre poble.